divendres, 13 de juny del 2008

Doctrina en dos punts

Eix Nacional:

Les bases de l'estat català (La Catalanitat), que ocupa idealment els vuit bocins dels Països Catalans i aconsegueix fer tornar als catalans de fora i també als catalans assimilats de llengua però no pas en d'altres trets culturals són lo bé comú, donar vitalitat a la cultura catalana i el progrés.

La Catalanitat ha de tindre sobirania completa sobre el seu bocí de món: terra, mar i aire. L'espai queda lluny ara, però implicarà tensions amb la resta del món si hi destaquem. Qualsevol mitjà per alliberar-nos és legítim. Teòricament és possible un estat unitari amb un sol nivell administratiu si la classe dirigent és realment altruista i busca el bé comú. En tot cas les estructures administratives mitjanes com diputacions, segurament les vegueries, i els consells comarcals, no tenen gaire sentit. Només cal: un cos de policia dividit en policia normal i antiavalots, un exèrcit i un cos d'operacions especials. Copiarem lo model Suís de defensa. Només poden existir partits catalans i cal establir mitjans per evitar-ne la infiltració o els interessos personals. La independència és lo primer pas per assolir una Utopia Catalana.



Eix social:

Lo comunisme és ineficient i limitador. L'escola és fonamental per instaurar el sistema de valors que ens permeto que quasi tota la població excel·leixo. Les empreses no tenen dret a fer mal al col·lectiu. Cal assegurar-se de no dependre de fora en punts clau (grau elevat de sobirania energètica i alimentària entre d'altres) o en tot cas de vigilar per fer impossible qualsevol xantatge econòmic exterior i en tot cas l'estat podrà respondre-hi de la manera adequada si passa. Cal legislar idealment seguint lo criteri d'eficiència i el del treball just. Cal aprofitar completament els recursos de la Catalanitat, i reduint lo conservacionisme als criteris estètic i d'utilitat en comptes de voler-ho mantindre tot intacte i verge. Lo patrimoni català s'ha de restaurar i mantindre, i cal legislar que tants elements com sigon possible es bason en les formes de la vida catalana, per exemple, en els estils arquitectònics. Els delinqüents han de ser castigats, separant els sistemes penals entre els sectors degradats com violadors o assassins i els sectors reformables com els homicides involuntaris. Els presoners capacitats estan obligats a treballar per tal d'eliminar dies de privació de llibertat. La cadena perpètua hi és, i també la pena de mort per aquells casos en que el poble tingo molta set de sang i venjança, per exemple el pederasta Eduard Sánchez Moragues (Todd). Cada fill representarà menor càrrega impositiva per tal d'assolir una mitjana de com a mínim tres fills per matrimoni. Matrimoni serà la unió d'home i dona que vulgon tindre o adoptar fills, la resta de combinacions no estaran legislades ni rebran cap ajut econòmic, excepte la gent sola que adopto fills. Els mitjans de comunicació no podran transmetre antivalors ni atacs malèvols a la Catalanitat. Els peatges només tenen sentit fins a cobrir el 120% del preu de construcció d'aquella infraestructura i no podran ampliar-se amb excuses barates. La Catalanitat ajudarà a la resta del món a progressar però no pas més que en un 0,1% dels seus recursos. Cal evitar els nuclis d'extrangers no integrats. Tot allò públic no només serà en català sinó que es basarà en els valors i les formes de vida catalanes. I lo privat segons cada sector, element i cas.
Lo cristianisme és la religió pròpia dels catalans, i l'agnosticisme l'altra opció respectable. Cap altra religió pot rebre cap ajut (per exemple, manteniment públic de temples). Cal eliminar alguns aspectes malaltissos que de vegades ha tingut lo cristianisme, com lo pacifisme o l'horror al sexe i a la nuesa.

dimarts, 10 de juny del 2008

No és tan difícil

Segurament menys de deu mil camioners han col·lapsat tot lo país, i des del primer moment lo govern espanyol ss'ha escagarrinat i ha insinuat negociacions tot i que qualsevol paraula del Zapatero que no sigo una llei parlamentària d'incompliment denunciable als tribunals val zero.


No podem organitzar deu mil catalanistes que col·lapson Catalunya si no se'ns escolta? Naturalment la reacció seria cent cops més visceral per part dels espanyols, però quan la borsa baixés un 10% diari les pressions al govern espanyol perquè cedís serien molt fortes de tots cantons.


De la mateixa manera, covards a part i traïdors (i aquest és el principal problema), només ens calen dues coses: una declaració parlamentària d'independència i cinc mil Mossos fidels que tallon carreteres i vies de tren quan s'atanson els espanyols amb les armes carregades. Un acció directa amb menys de cent soldats i aseitunos morts i una baixada diària de la borsa del 10%, i uns quants convois militars emboscats, farien que només ens calgués dues setmanes de resistència armada.


Clar que entre covards i traïdors, i els que ara se n'enriuran de tot plegat, queda complicada la cosa. Més si el PSC escriu informes sobre la necessitat al 2003 de purgar els càrrecs superiors del Mossos, espanyolitza els cors de la gent manipulant-los des de TV3 o fa i desfà. Més si Unió és un cau de rates venudes a espanya, si CDC i ERC estan petats de traïdors i de covards.


Però és lo que hem de fer: alliberar-nos pel dret passant dels girics de verra dels espanyols, gaudir mentre s'enfonsen en la misèria, i donar les primeres passes cap a una Catalunya PLENA I JUSTA.

diumenge, 8 de juny del 2008

La secta socialista guanya a ERC

Jo sempre he dit que el votant d'ERC no té res a veure amb el militant d'ERC i les enquestes que aquests dies s'han anat fent als diferents mitjans ho han demostrat. A totes sortia vencedor el senyor Carretero, però com que qui vota al partit no és qui vota el partit, ha guanyat el pitjor que podia guanyar. També cal dir que la campanya ha estat una mica injusta i és que el senyor Puigcercós ha usat tàctiques una mica mafioses i de cultura espanyola com lo de la selecció on per 10 euros et pagava el dinar, el bus i el partit a canvi que anessis al seu míting. Cal dir que l'entrada més barata del partit valia 12 euros... qui ho va pagar això? Sembla que aquests dies se l'ha vist molt amb el senyor Zaragoza... En fi ara l'important no és destapar les tàctiques mafioses que es puguin haver usat per guanyar sinó fer veure als d'ERC lo moltissim que l'han cagada.
Ara ERC tenia l'oportunitat de canviar i arreglar el seu error d'haver format el pitjor govern d'aquest país que es podia haver format mai, però han decidit seguir igual, han decidit que no n'hi ha prou en passar de 8 a 3 sinó que ara el que volen és passar de 3 a 1. Perquè senyors d'ERC a les eleccions els qui us votem som els de les enquestes que volíem Carretero. Volíem Carretero perquè volíem un canvi, perquè estem farts de la secta socialista, perquè estem farts de tenir un president analfabet i un govern de mafiosos. I la victòria del senyor Puigcercós significa que seguirem tenint tota aquesta merda i per tan sentint-ho molt el meu vot no el tindran pas més. Fins i tot és més útil per Catalunya votar el partit Canabis o tradición Carlista que votar a Esquerra. Militants d'Esquerra sou la vergonya d'aquest país però bé ja us ho fareu, la dissolució d'esquerra dins del PSOE o la seva desaparició és cosa d'un parell d'anyets i així ho esper-ho i desitjo. Em fa vergonya que el referent independentista siguin 4 morts de gana que s'han arrapat a 4 cadires i que per conservar-les estrangularien fins i tot la seva pròpia mare, per tan quan abans desaparegueu millor.

dilluns, 2 de juny del 2008

L'home i la rata

Les diferències entre l'home i la rata de dalt són evidents. Avui toca parlar del futur català i l'excel·lència. Hem oblidat molts aspectes de la Utopia Catalana que hem de construir. Per què ho hem de fer? Primer per il·lusionar i seduir a la gent en lo nostre projecte. Segon per obligació de ser els millors. Tercer pel plaer que proporciona rabejar-se en la superioritat. Quart pels avantatges que comporta.

Analitzem lo trinomi economia-desenvolupament-poder de qualsevol grup, i ens centrarem en natres, hi han quatre factors bàsics: U) Taxa d'ocupació. La tenim alta perquè som una cultura en aquest aspecte superior tot i haver decaigut una mica. Dos) Valor Afegit Brut de les exportacions. Allò que et paga el món foraster pel que li dones, s'hi compta les xarxes comercials. Lo valor és una cosa relativa i intangible, i hem d'aprendre a maximitzar-lo. Tres) Nivell tecnològic. Inclou nivell formatiu, eficiència productiva tant de màquines com de processos i de persones, organització, i sobretot l'avantatge tecnològic, que es pot traduir en seguretat militar. No cal mirar el VAB dels intercanvis interiors de la Nació, sinó el nivell tecnològic, que serà el que realment donarà una mesura adequada de la felicitat i cobertura de les necessitats del Volk. Quatre) L'organització de la societat. Podem tindre forma de pòlip o coordinar-nos per multiplicar la potència de les nostres iniciatives. El que seria els valors morals de la societat estaria entre el punt quatre i el tres. Molts poder penseu que la Gran Catalunya no podrà ser mai una potència de primer ordre al concert de les nacions, per la seva migradesa de mida. Rucades. Amb la densitat de l'Eixample Catalunya pot acceptar ben bonament dos-cents milions de catalans, que no d'immigrants. I la Nació completa, ben bé cinc-cents. Pensant que és impossible només ne garanteixes la impossibilitat. A més, són pensaments imposats pels espanyols, que covards de mena i limitats de sèrie, morts de por per la possibilitat que els superem i esclafem es consolen, com un porc afonat entre el fang, a limitar-nos amb mems antivalors. Tot això sense tindre en compte altres models de construcció que multiplicon la capacitat de càrrega del nostre territori. O dolces guerres d'agressió si el desnivell tecnològic amb la resta del món ens ho permet. Ells ho farien, és els segles d'esclavatge que t'impedeixen veure amb naturalitat aquesta conquesta: com una cosa positiva. I dit tot això t'exigeixo que et tregos la bena dels ulls. Cinc fills per dona implica doblar la població en un quart de segle, multiplicar-la en cent anys: passar de 7'5 milions a 30 mentre amb l'educació i els mitjans de comunicació comuniquem les formes de la vida catalana a aquells que no les han popat de nens amb la llet de la mare. Amb més fills per dona encara es pot fer més. I si te'n fas creus de que pugon arribar a parir tant sempre ens queda l'adopció internacional estatitzada. Colònies a l'espai i els recursos caient literalment del cel per cent ascensors orbitals. Fins i tot abans de créixer tant entendreu amb aquest senzill gràfic que es pot fer molt:




Ordenades: excel·lència. Abscisses: Població acumulada.


Posem que a EEUU lo 10% de la població excel·leix per circumstàncies variades. Doncs sent lo 2% de la seva població, si aconseguim que no es genero xurma a la nostra societat (LOGSE, televisió espanyolíssima, abscència de censura dels antivalors, partits espanyols legals, tolerància dels paràsits i tumors socials...) ben bé podem tindre tres quarts de la població excel·lint, ço és: generant molt més. I per tant ben bé sent lo 0'1% de la població mundial i tenint ara mateix lo 0'7% de la producció industrial podem arribar en una generació a ser el 3% de la riquesa, la ciència i el poder mundial. La puta espanya sense natres n'és un 1,5%, o sigo que compta. Compta i comença a fer això possible. Perquè dotze segles d'Esperit poden no sols no morir sinó multiplicar-se entre la por mustèl·lida d'espanyols i l'admiració d'humans. Catalunya és Déu.