dimarts, 10 de juny del 2008

No és tan difícil

Segurament menys de deu mil camioners han col·lapsat tot lo país, i des del primer moment lo govern espanyol ss'ha escagarrinat i ha insinuat negociacions tot i que qualsevol paraula del Zapatero que no sigo una llei parlamentària d'incompliment denunciable als tribunals val zero.


No podem organitzar deu mil catalanistes que col·lapson Catalunya si no se'ns escolta? Naturalment la reacció seria cent cops més visceral per part dels espanyols, però quan la borsa baixés un 10% diari les pressions al govern espanyol perquè cedís serien molt fortes de tots cantons.


De la mateixa manera, covards a part i traïdors (i aquest és el principal problema), només ens calen dues coses: una declaració parlamentària d'independència i cinc mil Mossos fidels que tallon carreteres i vies de tren quan s'atanson els espanyols amb les armes carregades. Un acció directa amb menys de cent soldats i aseitunos morts i una baixada diària de la borsa del 10%, i uns quants convois militars emboscats, farien que només ens calgués dues setmanes de resistència armada.


Clar que entre covards i traïdors, i els que ara se n'enriuran de tot plegat, queda complicada la cosa. Més si el PSC escriu informes sobre la necessitat al 2003 de purgar els càrrecs superiors del Mossos, espanyolitza els cors de la gent manipulant-los des de TV3 o fa i desfà. Més si Unió és un cau de rates venudes a espanya, si CDC i ERC estan petats de traïdors i de covards.


Però és lo que hem de fer: alliberar-nos pel dret passant dels girics de verra dels espanyols, gaudir mentre s'enfonsen en la misèria, i donar les primeres passes cap a una Catalunya PLENA I JUSTA.