L'home i la rata

Les diferències entre l'home i la rata de dalt són evidents. Avui toca parlar del futur català i l'excel·lència. Hem oblidat molts aspectes de la Utopia Catalana que hem de construir. Per què ho hem de fer? Primer per il·lusionar i seduir a la gent en lo nostre projecte. Segon per obligació de ser els millors. Tercer pel plaer que proporciona rabejar-se en la superioritat. Quart pels avantatges que comporta.

Analitzem lo trinomi economia-desenvolupament-poder de qualsevol grup, i ens centrarem en natres, hi han quatre factors bàsics: U) Taxa d'ocupació. La tenim alta perquè som una cultura en aquest aspecte superior tot i haver decaigut una mica. Dos) Valor Afegit Brut de les exportacions. Allò que et paga el món foraster pel que li dones, s'hi compta les xarxes comercials. Lo valor és una cosa relativa i intangible, i hem d'aprendre a maximitzar-lo. Tres) Nivell tecnològic. Inclou nivell formatiu, eficiència productiva tant de màquines com de processos i de persones, organització, i sobretot l'avantatge tecnològic, que es pot traduir en seguretat militar. No cal mirar el VAB dels intercanvis interiors de la Nació, sinó el nivell tecnològic, que serà el que realment donarà una mesura adequada de la felicitat i cobertura de les necessitats del Volk. Quatre) L'organització de la societat. Podem tindre forma de pòlip o coordinar-nos per multiplicar la potència de les nostres iniciatives. El que seria els valors morals de la societat estaria entre el punt quatre i el tres. Molts poder penseu que la Gran Catalunya no podrà ser mai una potència de primer ordre al concert de les nacions, per la seva migradesa de mida. Rucades. Amb la densitat de l'Eixample Catalunya pot acceptar ben bonament dos-cents milions de catalans, que no d'immigrants. I la Nació completa, ben bé cinc-cents. Pensant que és impossible només ne garanteixes la impossibilitat. A més, són pensaments imposats pels espanyols, que covards de mena i limitats de sèrie, morts de por per la possibilitat que els superem i esclafem es consolen, com un porc afonat entre el fang, a limitar-nos amb mems antivalors. Tot això sense tindre en compte altres models de construcció que multiplicon la capacitat de càrrega del nostre territori. O dolces guerres d'agressió si el desnivell tecnològic amb la resta del món ens ho permet. Ells ho farien, és els segles d'esclavatge que t'impedeixen veure amb naturalitat aquesta conquesta: com una cosa positiva. I dit tot això t'exigeixo que et tregos la bena dels ulls. Cinc fills per dona implica doblar la població en un quart de segle, multiplicar-la en cent anys: passar de 7'5 milions a 30 mentre amb l'educació i els mitjans de comunicació comuniquem les formes de la vida catalana a aquells que no les han popat de nens amb la llet de la mare. Amb més fills per dona encara es pot fer més. I si te'n fas creus de que pugon arribar a parir tant sempre ens queda l'adopció internacional estatitzada. Colònies a l'espai i els recursos caient literalment del cel per cent ascensors orbitals. Fins i tot abans de créixer tant entendreu amb aquest senzill gràfic que es pot fer molt:

Ordenades: excel·lència. Abscisses: Població acumulada.

Posem que a EEUU lo 10% de la població excel·leix per circumstàncies variades. Doncs sent lo 2% de la seva població, si aconseguim que no es genero xurma a la nostra societat (LOGSE, televisió espanyolíssima, abscència de censura dels antivalors, partits espanyols legals, tolerància dels paràsits i tumors socials...) ben bé podem tindre tres quarts de la població excel·lint, ço és: generant molt més. I per tant ben bé sent lo 0'1% de la població mundial i tenint ara mateix lo 0'7% de la producció industrial podem arribar en una generació a ser el 3% de la riquesa, la ciència i el poder mundial. La puta espanya sense natres n'és un 1,5%, o sigo que compta. Compta i comença a fer això possible. Perquè dotze segles d'Esperit poden no sols no morir sinó multiplicar-se entre la por mustèl·lida d'espanyols i l'admiració d'humans. Catalunya és Déu.