El jovent em fa patir. Darrerament hi he fumut un fotimer de voltes, però no hi trobo solució. Me'ls miro i els veig perduts, sense il·lusió ni projectes. Tot el que els importa és passar-s'ho bé i no són capaços de percebre el perill de llurs actes. Es droguen, es barallen, destrueixen, se'n foten uns dels altres i repeteixen constantment aquella màxima de "carpe diem" sense entendre en absolut què vol dir. Ells creuen que han de viure al dia i cremar-ho tot però l'únic que troben rere aquest fruir fugisser és una mort prematura als trenta-cinc per sobredosi de farina. I és que el nostre jovent ni llegeix, ni es cultiva, ni col·labora i l'únic que fa és imitar la gentalla que surt a la televisió. S'han educat amb merda espanyola de TV1, Tele 5 i Antena 3 i ara en són fidels reflexes. Les "Yenis" i els "Yonis" campen lliures; és llur generació; la generació púrria. Llurs fites són el cotxe subnormatúnig, molestar als veïns amb llurs altaveus i parla, anar vestits com sidosos i estendre llur mode fètid de vida. I a mi tot això em preocupa i és que no sé pas com ho farem per aconseguir tants quilos de munició?Sortosament no tot el jovent és així i..., tindrem prou munició.
1 comentari:
I sobretot, prou sabó!!
Publica un comentari a l'entrada