dijous, 22 de maig del 2008

Propietat privada, interès comú i expropiació

Per què quan hi ha unes terres que han de ser expropiades per un suposat "interès comú" ens fan desaparèixer la llei de la oferta i la demanda? Si tant d'interès comú un bé escàs (per exemple una finca X per on s'hi ha de fer una obra pública Z), perquè ho paguen a preus de misèria? És una injustícia enorme i una aberració socialista que ataca directament i sense pietat a la propietat privada i al lliure mercat. Jo puc ser propietari d'unes terres que abans de ser d'interès comú valguin 3 al mercat, però després, gràcies a l'interès comú, puguin pujar a 9, però llavors els lladres del govern hi duran un pèrit que dirà que les terres només valen 2, o 3, o 4, depèn de lo que'ls convingui, però mai serà pas 9. El govern hauria de ser com un comprador més, sobretot perquè si tal terra és realment d'interès comú li haurà de ser molt més fàcil, oi, d'aconseguir reunir els 9 que necessitaria per comprar-m'ho pel suposat bé comú. A part de seguida la finca del costat diria: ep, jo li venc la terra per 8 si no li compra al senyor del costat....
També és cert que llavors el govern faria unes obres públiques absurdes, on la línia recta seria la via més llarga per arribar d'A a B. Però jo ja no m'hi poso en això. Sobretot perquè això seria culpa de la mala gestió i mala fè del govern. Jo el que no vull és que em puguin expropiar unes terres per quatre duros.