diumenge, 18 de maig del 2008

Tinc el poder de la generositat

Si, jo no ho sabia, però el tinc. Pas rere pas trepitjo i vaig rumiant mentre veig passar un reguitzell d'individus. Ara se m'atansa un ciutadà català d'origen africà i em diu en un castellà matusser: "Tu saber on ser carrer Sant Roc". I en això que jo li responc amb un català correcte i alta educació: "Si miri, vostè tiri recte fins al final d'aquest carrer i llavors vagi cap a mà dreta". Com a resposta raja un :"Jo no entenc tu, parla mi espanyol". Llavors dic amb parsimònia, amb un català correcte i espinós: "Miri company, crec que les llengües totes són iguals i el més important és la comunicació. Ara bé, no pretendrà que vostè i jo, jo perquè sóc català i vostè perquè és català i a l'ensems africà ens comuniquem en l'idioma del poble que tant abans com ara ens ha intentat esclafar. Sap quin idioma parlen els neonazis que de tant en tant en maten un dels seus o dels nostres?. Sap què li dic, que si jo fos racista li parlaria en castellà perquè li faria entendre d'aquesta manera que vostè és diferent i que no mereix pertànyer al mateix grup que jo. Al mateix temps si li parlés en castellà reduiria les seves possibilitats d'èxit, en definitiva, que la millor manera que tindria jo de segregar-lo seria parlant-li en castellà". Un cop dit allò, al bon home li caigué una llàgrima, em feu una abraçada i fugí tranquil cap allà on volia. I jo vaig seguir caminant tot sentint-me generós de donar oportunitats als altres.