Prou joliu

Mireu-me quan jo rondo. Mireu-me atentament. Guaiteu quines cames, fortes per caminar i fer llargs jorns. Fixeu-vos en quina espatlla, recta i cepada, preparada per carregar. Sospireu amb mon darrera, fort, tendre i car com un diamant. No us perdeu els meus braços, premi dels Déus i auxili dels abandonats, allò que jo no pugui tombar mai més caurà. Aprecieu la meva cara, boniques però dures faccions, símil de Narcís de l'època antiga. Sospeseu la meva lògica i la meva capacitat d'anàlisi i sigueu dignes d'entendre les meves estratègies i els meus plans puix l'esdevenir a mi no em sobta ni em sorprèn car l'albiro d'un bon tros. Deliteu-vos de tastar la meva fermesa i joia. Alegreu-vos doncs puix esteu davant d'un home català!