Lo tumor del cinturó corre perill de morir-se de set.

Lo tumor del cinturó corre perill de morir-se de set. I el govern de traïdors treu aigua del catalaníssim (però poc conscienciat nacionalment) Delta per donar-los-hi amb ells. Evidentment no hi tenen dret però com que no podem establir quotes de litres diaris segons lo seu grau d'integració semblants a les lleis de Nuremberg, cal centrar-nos en d'altres aspectes.

Primer l'urc repugnant de l'Aragó, que es creu que té dret de legislar sobre l'aigua catalana un cop ells ja l'han vista passar sense fotre'n res -i encara que els hi fes falta-. La CHE controla bona part de la pluja catalana només perquè passa per un bocinet de la Catalunya aragonesa -l'Aiguabarreig-. Doncs davant d'això ens convé desviar el Segre i la Noguera Ribagorçana (o absorbir d'un cop la Franja), i que els dongon pel puto cul amb una canya trencada, aquests assimilats egoistes. És un tema a part però els de Barbastre es poden ben fotre sobre l'art del Museu de Lleida, que no el veuran mai més, per miserables.

Més coses de l'aigua. L'aigua és un dels fonaments de la riquesa en totes les seves formes. Optimitzar-la pot ser bo fins a cert punt. No gastar-la tota equival a empobrir-se potencialment negant-se benestar i Creixement. I el triumvirat de verros que ens malmena des del 2003 s'ha centrat en reinfiltrar i netejar aqüífers, que està prou bé, però que des del primer dia havien de fer les obres necessàries per doblar la capacitat de despesa d'aigua de la Nació: transvassaments des de França -i dipòsits per guardar-ne deu anys de volum per evitar xantatges posteriors-, recanvi de conduccions, sobretot dessalinitzadores, obligar al canvi total al reg de goter, dipòsits acumuladors a les rieres de la costa.

També ens cal endicar dos bocins de costa catalana poc profunds: Delta i Empordà, i així podríem ben bé guanyar un parell de milers de quilòmetres quadrats (dics de fins a cinquanta metres d'alçària, perfectament factibles). Les espècies que hi moron, doncs mala sort, lo conservacionisme és absurd quan ja han mort quasi totes les espècies que han passat per la Terra, cap altra espècie tindrie complexos tan idiotes com l'espècie ecologista, que no pas humana. Castrats mentals defectuosos que en qualsevol època història són l'expressió del fracàs que ha de perir per obra d'organismes culturals més aptes. La vida és la nostra puteta, i només cal que en conservem els elements útils i els elements estètics, la resta sobra i tindre tres-cents milions de catalans hi passa no només per sobre, sinó amb orugues mecàniques desfent-ho tot en polpa biològicament no modificada. Però un altre dia ens hi dedicarem, en profunditat, a perforar aquestes larves, si pot ser amb ganivets.

Sobre el conseller Baltasar, que força a treure la majúscula del sèu càrrec. No cal dedicar-hi gaire temps, simplement és un inútil i un traïdor i per això no es mereixeria l'exili i muntar-nos una campanya internacional en contra molt perillosa, sinó l'il·legalització del seu partit i els treballs forçats. Concretament netejar boscos amb un pes als peus li escauria irònicament.

Ai, quanta mà d'obra esclava estem malgastant per ser massa bons!