Doctrina en dos punts

Eix Nacional:

Les bases de l'estat català (La Catalanitat), que ocupa idealment els vuit bocins dels Països Catalans i aconsegueix fer tornar als catalans de fora i també als catalans assimilats de llengua però no pas en d'altres trets culturals són lo bé comú, donar vitalitat a la cultura catalana i el progrés.

La Catalanitat ha de tindre sobirania completa sobre el seu bocí de món: terra, mar i aire. L'espai queda lluny ara, però implicarà tensions amb la resta del món si hi destaquem. Qualsevol mitjà per alliberar-nos és legítim. Teòricament és possible un estat unitari amb un sol nivell administratiu si la classe dirigent és realment altruista i busca el bé comú. En tot cas les estructures administratives mitjanes com diputacions, segurament les vegueries, i els consells comarcals, no tenen gaire sentit. Només cal: un cos de policia dividit en policia normal i antiavalots, un exèrcit i un cos d'operacions especials. Copiarem lo model Suís de defensa. Només poden existir partits catalans i cal establir mitjans per evitar-ne la infiltració o els interessos personals. La independència és lo primer pas per assolir una Utopia Catalana.



Eix social:

Lo comunisme és ineficient i limitador. L'escola és fonamental per instaurar el sistema de valors que ens permeto que quasi tota la població excel·leixo. Les empreses no tenen dret a fer mal al col·lectiu. Cal assegurar-se de no dependre de fora en punts clau (grau elevat de sobirania energètica i alimentària entre d'altres) o en tot cas de vigilar per fer impossible qualsevol xantatge econòmic exterior i en tot cas l'estat podrà respondre-hi de la manera adequada si passa. Cal legislar idealment seguint lo criteri d'eficiència i el del treball just. Cal aprofitar completament els recursos de la Catalanitat, i reduint lo conservacionisme als criteris estètic i d'utilitat en comptes de voler-ho mantindre tot intacte i verge. Lo patrimoni català s'ha de restaurar i mantindre, i cal legislar que tants elements com sigon possible es bason en les formes de la vida catalana, per exemple, en els estils arquitectònics. Els delinqüents han de ser castigats, separant els sistemes penals entre els sectors degradats com violadors o assassins i els sectors reformables com els homicides involuntaris. Els presoners capacitats estan obligats a treballar per tal d'eliminar dies de privació de llibertat. La cadena perpètua hi és, i també la pena de mort per aquells casos en que el poble tingo molta set de sang i venjança, per exemple el pederasta Eduard Sánchez Moragues (Todd). Cada fill representarà menor càrrega impositiva per tal d'assolir una mitjana de com a mínim tres fills per matrimoni. Matrimoni serà la unió d'home i dona que vulgon tindre o adoptar fills, la resta de combinacions no estaran legislades ni rebran cap ajut econòmic, excepte la gent sola que adopto fills. Els mitjans de comunicació no podran transmetre antivalors ni atacs malèvols a la Catalanitat. Els peatges només tenen sentit fins a cobrir el 120% del preu de construcció d'aquella infraestructura i no podran ampliar-se amb excuses barates. La Catalanitat ajudarà a la resta del món a progressar però no pas més que en un 0,1% dels seus recursos. Cal evitar els nuclis d'extrangers no integrats. Tot allò públic no només serà en català sinó que es basarà en els valors i les formes de vida catalanes. I lo privat segons cada sector, element i cas.
Lo cristianisme és la religió pròpia dels catalans, i l'agnosticisme l'altra opció respectable. Cap altra religió pot rebre cap ajut (per exemple, manteniment públic de temples). Cal eliminar alguns aspectes malaltissos que de vegades ha tingut lo cristianisme, com lo pacifisme o l'horror al sexe i a la nuesa.

No és tan difícil

Segurament menys de deu mil camioners han col·lapsat tot lo país, i des del primer moment lo govern espanyol ss'ha escagarrinat i ha insinuat negociacions tot i que qualsevol paraula del Zapatero que no sigo una llei parlamentària d'incompliment denunciable als tribunals val zero.


No podem organitzar deu mil catalanistes que col·lapson Catalunya si no se'ns escolta? Naturalment la reacció seria cent cops més visceral per part dels espanyols, però quan la borsa baixés un 10% diari les pressions al govern espanyol perquè cedís serien molt fortes de tots cantons.


De la mateixa manera, covards a part i traïdors (i aquest és el principal problema), només ens calen dues coses: una declaració parlamentària d'independència i cinc mil Mossos fidels que tallon carreteres i vies de tren quan s'atanson els espanyols amb les armes carregades. Un acció directa amb menys de cent soldats i aseitunos morts i una baixada diària de la borsa del 10%, i uns quants convois militars emboscats, farien que només ens calgués dues setmanes de resistència armada.


Clar que entre covards i traïdors, i els que ara se n'enriuran de tot plegat, queda complicada la cosa. Més si el PSC escriu informes sobre la necessitat al 2003 de purgar els càrrecs superiors del Mossos, espanyolitza els cors de la gent manipulant-los des de TV3 o fa i desfà. Més si Unió és un cau de rates venudes a espanya, si CDC i ERC estan petats de traïdors i de covards.


Però és lo que hem de fer: alliberar-nos pel dret passant dels girics de verra dels espanyols, gaudir mentre s'enfonsen en la misèria, i donar les primeres passes cap a una Catalunya PLENA I JUSTA.

La secta socialista guanya a ERC

Jo sempre he dit que el votant d'ERC no té res a veure amb el militant d'ERC i les enquestes que aquests dies s'han anat fent als diferents mitjans ho han demostrat. A totes sortia vencedor el senyor Carretero, però com que qui vota al partit no és qui vota el partit, ha guanyat el pitjor que podia guanyar. També cal dir que la campanya ha estat una mica injusta i és que el senyor Puigcercós ha usat tàctiques una mica mafioses i de cultura espanyola com lo de la selecció on per 10 euros et pagava el dinar, el bus i el partit a canvi que anessis al seu míting. Cal dir que l'entrada més barata del partit valia 12 euros... qui ho va pagar això? Sembla que aquests dies se l'ha vist molt amb el senyor Zaragoza... En fi ara l'important no és destapar les tàctiques mafioses que es puguin haver usat per guanyar sinó fer veure als d'ERC lo moltissim que l'han cagada.

Ara ERC tenia l'oportunitat de canviar i arreglar el seu error d'haver format el pitjor govern d'aquest país que es podia haver format mai, però han decidit seguir igual, han decidit que no n'hi ha prou en passar de 8 a 3 sinó que ara el que volen és passar de 3 a 1. Perquè senyors d'ERC a les eleccions els qui us votem som els de les enquestes que volíem Carretero. Volíem Carretero perquè volíem un canvi, perquè estem farts de la secta socialista, perquè estem farts de tenir un president analfabet i un govern de mafiosos. I la victòria del senyor Puigcercós significa que seguirem tenint tota aquesta merda i per tan sentint-ho molt el meu vot no el tindran pas més. Fins i tot és més útil per Catalunya votar el partit Canabis o tradición Carlista que votar a Esquerra. Militants d'Esquerra sou la vergonya d'aquest país però bé ja us ho fareu, la dissolució d'esquerra dins del PSOE o la seva desaparició és cosa d'un parell d'anyets i així ho esper-ho i desitjo. Em fa vergonya que el referent independentista siguin 4 morts de gana que s'han arrapat a 4 cadires i que per conservar-les estrangularien fins i tot la seva pròpia mare, per tan quan abans desaparegueu millor.

L'home i la rata

Les diferències entre l'home i la rata de dalt són evidents. Avui toca parlar del futur català i l'excel·lència. Hem oblidat molts aspectes de la Utopia Catalana que hem de construir. Per què ho hem de fer? Primer per il·lusionar i seduir a la gent en lo nostre projecte. Segon per obligació de ser els millors. Tercer pel plaer que proporciona rabejar-se en la superioritat. Quart pels avantatges que comporta.

Analitzem lo trinomi economia-desenvolupament-poder de qualsevol grup, i ens centrarem en natres, hi han quatre factors bàsics: U) Taxa d'ocupació. La tenim alta perquè som una cultura en aquest aspecte superior tot i haver decaigut una mica. Dos) Valor Afegit Brut de les exportacions. Allò que et paga el món foraster pel que li dones, s'hi compta les xarxes comercials. Lo valor és una cosa relativa i intangible, i hem d'aprendre a maximitzar-lo. Tres) Nivell tecnològic. Inclou nivell formatiu, eficiència productiva tant de màquines com de processos i de persones, organització, i sobretot l'avantatge tecnològic, que es pot traduir en seguretat militar. No cal mirar el VAB dels intercanvis interiors de la Nació, sinó el nivell tecnològic, que serà el que realment donarà una mesura adequada de la felicitat i cobertura de les necessitats del Volk. Quatre) L'organització de la societat. Podem tindre forma de pòlip o coordinar-nos per multiplicar la potència de les nostres iniciatives. El que seria els valors morals de la societat estaria entre el punt quatre i el tres. Molts poder penseu que la Gran Catalunya no podrà ser mai una potència de primer ordre al concert de les nacions, per la seva migradesa de mida. Rucades. Amb la densitat de l'Eixample Catalunya pot acceptar ben bonament dos-cents milions de catalans, que no d'immigrants. I la Nació completa, ben bé cinc-cents. Pensant que és impossible només ne garanteixes la impossibilitat. A més, són pensaments imposats pels espanyols, que covards de mena i limitats de sèrie, morts de por per la possibilitat que els superem i esclafem es consolen, com un porc afonat entre el fang, a limitar-nos amb mems antivalors. Tot això sense tindre en compte altres models de construcció que multiplicon la capacitat de càrrega del nostre territori. O dolces guerres d'agressió si el desnivell tecnològic amb la resta del món ens ho permet. Ells ho farien, és els segles d'esclavatge que t'impedeixen veure amb naturalitat aquesta conquesta: com una cosa positiva. I dit tot això t'exigeixo que et tregos la bena dels ulls. Cinc fills per dona implica doblar la població en un quart de segle, multiplicar-la en cent anys: passar de 7'5 milions a 30 mentre amb l'educació i els mitjans de comunicació comuniquem les formes de la vida catalana a aquells que no les han popat de nens amb la llet de la mare. Amb més fills per dona encara es pot fer més. I si te'n fas creus de que pugon arribar a parir tant sempre ens queda l'adopció internacional estatitzada. Colònies a l'espai i els recursos caient literalment del cel per cent ascensors orbitals. Fins i tot abans de créixer tant entendreu amb aquest senzill gràfic que es pot fer molt:

Ordenades: excel·lència. Abscisses: Població acumulada.

Posem que a EEUU lo 10% de la població excel·leix per circumstàncies variades. Doncs sent lo 2% de la seva població, si aconseguim que no es genero xurma a la nostra societat (LOGSE, televisió espanyolíssima, abscència de censura dels antivalors, partits espanyols legals, tolerància dels paràsits i tumors socials...) ben bé podem tindre tres quarts de la població excel·lint, ço és: generant molt més. I per tant ben bé sent lo 0'1% de la població mundial i tenint ara mateix lo 0'7% de la producció industrial podem arribar en una generació a ser el 3% de la riquesa, la ciència i el poder mundial. La puta espanya sense natres n'és un 1,5%, o sigo que compta. Compta i comença a fer això possible. Perquè dotze segles d'Esperit poden no sols no morir sinó multiplicar-se entre la por mustèl·lida d'espanyols i l'admiració d'humans. Catalunya és Déu.

Mireu TV3?

Tv3 des de que hi ha el tripartit ha perdut molt i podria fer-ne una extensa explicació dels motius que em porten a dir-ho, però en lloc d'això avui us analitzaré la graella de programació d'avui divendres i entendreu el motiu pel qual ni avui, ni ahir ni abans d'ahir vaig engegar la TV.

A primera hora i durant tot el matí tenim el pestilent programa den Cuní on es dediquen a parlar una mica de tot i una mica de res. És un programa per mirar una estoneta i és que només un tarat el podria veure sencer. El més divertit del programa és la senyora Rahola que opina de tot i no deixa parlar ningú. El senyor Cuní pot convidar 4 experts de la NASA per discutir sobre coets i la Rahola opinarà més que ells i inclús els portarà la contraria. Realment és d'admirar que cada matí li deixin fer un monòleg de 5 hores, però als que només ens interessa quan parla d'Israel no la mirem.

Acte seguit ve un programa encara més espectacular de com pot ser que facin tal porqueria. És el Tvist, el programa de la Maripau Huguet, un programa sense cap mena d'interès on només fan que xerrar de tonteries. Podríem dir que és la versió cursi dels matins d'en Cuní ja que és igual d'avorrit però amb un plató hortera i sense la Rahola.
Després d'això fan el telenotícies comarques, on totes les noticies son ultra avorrides i de medi ambient. Però per si no n'has tingut prou, fan el programa medi ambient que això si que és insuportable i no en puc opinar massa perquè sempre l'he tret abans que acabés.
Seguidament fan el lamentable telenotícies migdia on l'única cosa bona és la presentadora que és molt maca. Per la resta fa pena, diuen castellanismes, manipulen pro-psoe i sempre troben algun motiu per criticar USA o Israel, a sobre la meitat del telenotícies se'l passen parlant del Barça, però el pitjor de tot és quan arriba el temps. Allò si que és inaguantable, s'estan mitja hora ensenyant mapes estranys i quan s'acaba el programa a vegades no saps quin temps farà l'endemà. Això si, saps que un anticicló passarà de matinada pel Sudan i has vist unes fotos d'una bola de neu fetes a la Cerdanya per un espectador amb poca feina.
Un cop finalitzat veig que fan toc de llum que ni idea del que és però per la durada imagino que serà algun altre programa porqueria.
I després el Cor de la Ciutat, una serie penosa on els actors ho fan fatal, amb un guió ultra previsible i on a sobre no tenen la decència de matar un actor quan vol deixar de fer la serie -com fan a tot arreu- sinó que el canvien per un altre i es queden tan amples.
Per si algú ha aguantat sense adormir-se arriba el Club, un altre programa on la gent opina sense saber res i a sobre amb un presentador que va de graciós però només es fa gràcia a ell mateix.
Acabat això fan cine, no sé quina pel·licula serà però imagino que la típica infumable de l'oest americà, que exactament encara no sé com els americans van arribar a fer-ne tantes sobre una temàtica tan avorrida i les tres úniques bones les van fer els italians.
Acabada la peli podem veure Bocamoll, el programa de l'home del trànsit que la veritat és que es podria dedicar a seguir amb el trànsit perquè de presentar ho fa fatal. Deixant de banda el presentador el programa està bé, però donen 3 rals a la gent que hi va i l'última prova està feta amb una mala baba increïble. Tot i que els concursants no es poden queixar perquè la resta de proves son coses de parvularis.
Llavors tornem a tenir noticies, però aquestes ja no tenen la presentadora maca i per tan ja no valen res.
Acte seguit la gran pel·licula que normalment de gran en té poquet, però com avui no sé quina fan no opinaré al respecte.
I després de la gran pel·licula segurament vindrà una altra pel·licula dolenta i després en lloc de la magnifica serie Vic mackey que podiem veure a aquestes hores ens repeteixen la porqueria de la Maripau, que si ja és de tarats mirar-ho al migdia qui ho miri a la nit ja serà un cas d'internament en un centre psiquiatric.
En fi no sé que opinareu vosaltres de la "nostra" però a mi em fa angunia.

Santi Santamaria: gras, comunista i burro

Hi havia una vegada al peu del joiós Montseny un home gras com una vaca que tenia un restaurant. L’home gras no seria més que el “puto gordo” del poble si no fos perquè té un restaurant amb tres estrelles Michelin i dos restaurants més amb una estrella d’aquestes dels pneumàtics. No és que les estrelles els hi hagin donat pels seus “michelins” sinó perquè cuina prou bé el podrit i ho puc ratificar perquè ho he comprovat. Ara bé, com ja va indicar Salvador Sostres, el seu restaurant no omple, cosa que també puc ratificar. Amés està situat en un carrer de mala mort amb vistes directes a un moll de càrrega i descàrrega d’un supermercat, i si estàs de sort podràs gaudir de les fabuloses vistes del lateral d’una furgoneta Nissan. El cert és que el local original no era lleig (malgrat el lloc) al ser una casa antiga de pedra. Però l’individu que avui ens ocupa va tenir la brillant idea de fer-hi un menjador adjunt amb aires “modernillos” que fa trallar amb el contrast. A tot això se li ha de sumar el fet de que si vols aparcar el cotxe a l’aparcament et donen un comandament de la porta del garatge i et diuen que hi vagis tu tot fent maniobres arriscades per una merda carreró de Sant Celoni.

En fi, tot això ja demostra la “burresa” d’aquest individu. Però podem afegir-hi més coses. Aquests dies s’ha dedicat a tirar merda sobre la cuina de Ferran Adrià. En critica el fet de no ser prou tradicional i d’utilitzar productes químics. Si bé com a conservador de caire ranci estic d’acord amb aquests postulats, cal tenir en compte que el pamflet sociata anomenat El Periódico ja l’ha enxampat fotent productes químics a alguna de les seves receptes. BURRO! No haver dit res! Amés, avui els diaris gironins anaven plens d’una conferència que va realitzar ahir a la Fontana d’Or de Girona on es va dedicar a bramar que en Ferran Adrià era un estafador perquè oferia els plats a un preu molt alt. BURRO! Però si tu fas el mateix! En aquesta mateixa conferència també va criticar a Burger King per tenir treballadors cobrant poc i oferir un menjar que engreixa. BURRO! Però si estàs com un elefant i els teus treballadors de cuina no cobren res perquè així poden posar al currículum que han treballat amb un gras barbut. El més bo és que en aquesta conferència va dir que els cuiners s’havien d’estar més a la cuina i no fent tanta propaganda. BURRO! Però si estàs en una conferència fent propaganda del teu llibre.

En fi, que d’on no n’hi ha no en raja. I mireu fins a quin punt no en raja que l’individu és comunista i dona suport a la CUP. Com se n’assabentin els seus clients de la seva ideologia totalitària el trobaran vivint a sota un pont. I és que és tant gamarús que es permet fer veure que és comunista mentre cobra els àpats a 300 euros. Estic segur que si fes menús a 10 euros confraternitzaria més amb els seus amics els rastuts pollosos i després sabràs el que és bo: t’aprimares de cop perquè hauràs de treballar per fer calers en comptes de fer anuncis de Villeroy & Boch per La Vanguardia, veuràs com la teva vida no és tant “glamurosa” i deixaràs de ser comunista de postal.

Jovenalla, patoleia....

El jovent em fa patir. Darrerament hi he fumut un fotimer de voltes, però no hi trobo solució. Me'ls miro i els veig perduts, sense il·lusió ni projectes. Tot el que els importa és passar-s'ho bé i no són capaços de percebre el perill de llurs actes. Es droguen, es barallen, destrueixen, se'n foten uns dels altres i repeteixen constantment aquella màxima de "carpe diem" sense entendre en absolut què vol dir. Ells creuen que han de viure al dia i cremar-ho tot però l'únic que troben rere aquest fruir fugisser és una mort prematura als trenta-cinc per sobredosi de farina. I és que el nostre jovent ni llegeix, ni es cultiva, ni col·labora i l'únic que fa és imitar la gentalla que surt a la televisió. S'han educat amb merda espanyola de TV1, Tele 5 i Antena 3 i ara en són fidels reflexes. Les "Yenis" i els "Yonis" campen lliures; és llur generació; la generació púrria. Llurs fites són el cotxe subnormatúnig, molestar als veïns amb llurs altaveus i parla, anar vestits com sidosos i estendre llur mode fètid de vida. I a mi tot això em preocupa i és que no sé pas com ho farem per aconseguir tants quilos de munició?

Sortosament no tot el jovent és així i..., tindrem prou munició.

Propietat privada, interès comú i expropiació

Per què quan hi ha unes terres que han de ser expropiades per un suposat "interès comú" ens fan desaparèixer la llei de la oferta i la demanda? Si tant d'interès comú un bé escàs (per exemple una finca X per on s'hi ha de fer una obra pública Z), perquè ho paguen a preus de misèria? És una injustícia enorme i una aberració socialista que ataca directament i sense pietat a la propietat privada i al lliure mercat. Jo puc ser propietari d'unes terres que abans de ser d'interès comú valguin 3 al mercat, però després, gràcies a l'interès comú, puguin pujar a 9, però llavors els lladres del govern hi duran un pèrit que dirà que les terres només valen 2, o 3, o 4, depèn de lo que'ls convingui, però mai serà pas 9. El govern hauria de ser com un comprador més, sobretot perquè si tal terra és realment d'interès comú li haurà de ser molt més fàcil, oi, d'aconseguir reunir els 9 que necessitaria per comprar-m'ho pel suposat bé comú. A part de seguida la finca del costat diria: ep, jo li venc la terra per 8 si no li compra al senyor del costat....

També és cert que llavors el govern faria unes obres públiques absurdes, on la línia recta seria la via més llarga per arribar d'A a B. Però jo ja no m'hi poso en això. Sobretot perquè això seria culpa de la mala gestió i mala fè del govern. Jo el que no vull és que em puguin expropiar unes terres per quatre duros.

En Franki dels nassos.

Aquests dies està de moda un grenyut que l'han posat entre reixes per liar-la fa un parell d'anys. Jo ja en començo a estar una mica fart de les tonteries de nen petit que fan que la gent vegi l'independentisme com una cosa d'idiotes radicals i sonats. De què cony va servir que els amics d'aquest cremessin fotos? de què cony a servit la parida aquesta de la bandera? a part de per donar mala imatge a tota una ideologia tot el que fan no té cap altre resultat. Si volen fer rucades que s'apuntin al moviment okupa i el desprestigiïn més del que està, però que no posin pals a les rodes a una cosa tan important com és la llibertat del nostre país.
Per cert que m'he informat de com pot ser que l'hagin tancat per desobediència a l'autoritat i resulta que és perquè no va presentar recurs quan el van jutjar. Segurament va dir "passo dels sistema" o alguna parida semblant, ja que no pot ser que tingués un advocat tan ruc.
Bé el cas és que clar, ara el tanquen dos anys per haver montat un pollastre i ell diu que ho fan per haver despenjat una bandera, cosa que jo no veig gens clara però que evidentment li serveix perquè tothom li doni suport. Doncs ho sento molt però el meu suport no el té. Jo donaré suport al que el tanquin per fer alguna cosa positiva pel país, però no a un paio que no se sap ben bé perquè l'han tancat i que a sobre perjudica la nostra causa. Menys grenyes i més pensar abans de fer les coses, que això no és un joc, aquí ens hi juguem el futur i si volem atreure gent, amb pintes i problemes judicials no se'ns acostarà ni el Vaquilla.

En Sisales ja és aquí!

En Sisales ha tornat; qui el va arribar a parir. S'ha passat el darrers anys al Marroc. Primer amb el tema de l'ambaixada catalana i últimament per altres afers. L'he vist parlant i el paio ha canviat. Va marxar atesa la desunió i el malestar que hi havia i, ara un cop tornat, ha dit que es va equivocar; ha demanat perdó. Durant tota l'estona que ha parlat ha remarcar una i altra vegada que no importen els partits sinó els projectes. Ha dit que no entén com ens barallem entre germans (catalans) car l'enemic, allà lluny, i àdhuc el botifler o colon, s'està organitzant. També ha comentat que o bé fem feina plegats o ja podem dir adéu; nosaltres ens hi juguem l'existir, el ser. Ha volgut deixar clar que qualsevol opció és legítima, tant CIU, com ERC, CUP o UNC, però que el que no podem fer és oblidar que el què importa és Catalunya i no els vots que obtingui un o altre partit.

Ens felicitem doncs puix avui la nau dels que només ens interessa Catalunya disposa d'un altre membre, al costat de López Tena i Miquel Calçada. El dia que tinguem la barca plena podrem començar a remar cap al futur. Mentre, haurem de seguir veient com quatre tòtils, que diuen ser capatassos, ens segueixen fotent aigua al vaixell.

Prou joliu

Mireu-me quan jo rondo. Mireu-me atentament. Guaiteu quines cames, fortes per caminar i fer llargs jorns. Fixeu-vos en quina espatlla, recta i cepada, preparada per carregar. Sospireu amb mon darrera, fort, tendre i car com un diamant. No us perdeu els meus braços, premi dels Déus i auxili dels abandonats, allò que jo no pugui tombar mai més caurà. Aprecieu la meva cara, boniques però dures faccions, símil de Narcís de l'època antiga. Sospeseu la meva lògica i la meva capacitat d'anàlisi i sigueu dignes d'entendre les meves estratègies i els meus plans puix l'esdevenir a mi no em sobta ni em sorprèn car l'albiro d'un bon tros. Deliteu-vos de tastar la meva fermesa i joia. Alegreu-vos doncs puix esteu davant d'un home català!

Chacón ha parit

CarmeN Chacón ha tingut un fill o mico petit espanyol fruit del seu matrimoni, o ves a saber de què, tenint en compte que una tia tan curta no pot haver arribat a un ministeri així com així. O sí, perquè Espanya no és que precisament sigui l'imperi de l'excel·lència si recordem que personatges tant curts de gambals com l'Ansar (estamos trabajandou en ellou) , l'Acebes o en Bono han arribat a les més altes instàncies polítiques d'aquest territori tercermundista. Però també hem de considerar l'article d'en Salvador Sostres on deia que li havia petat el cul. És a dir, que tot és possible.

La qüestió és que si jo fos espanyol em sentiria estafat per la senyora de les dents grosses i si fos americà li fotria una denúncia em folraria. M'explico: la Chacón s'ha posat a treballar tenint en compte que tard o d'hora havia de petar perquè estava més grossa que una vaca. Al meu parer demanar el vot per no complir la responsabilitat que se li exigeix és estafar al personal. Entre parir i la baixa de maternitat s'haurà acabat la legislatura i la seva obesitat de paridora només haurà servit perquè quatre iaies xarnegues s'entendreixin i votin PSOE. Aleshores ja ha fet la seva funció el Kinder Sorpresa i ja pot desatendre les seves responsabilitats fins a les següents eleccions. Potser sis mesos abans tornarà a fotre un clau ( no sé pas amb qui perquè jo no seria capaç ni que em paguessin tant que pogués viure de renda) i així podrà tornar a lluir panxa. Llàstima que jo sigui un tio i no el transexual aquell que es podia embarassar, que sinó em dedicaria a la política.

En fi, que tot això em preocuparia si fos espanyol, però com que me la sua aquella tifa de país (i no cal recordar les paraules de Rubianes) me n'alegro de que la Chacón els foti els calers i a més hauran de cotractar alguna mena de substitut mentre ella juga a pares i a mares. Encara tindran raó els militars rancis dient que aquesta tia és catalanista.

I mentrestant els catalans hem d'anar parlant de la CarmeN perquè no tenim ministre de defensa... ni ministre de res.

Diari d'un imbècil

Hola, sóc un nen idiota i estúpid. Els meus amics em coneixen com el “Penques”. Fa 3 mesos que no m'afaito la barba. Em dutxo 3 cops per setmana (això a l'estiu, perquè a l'hivern amb un cop tiro milles). Què faig a la vida? Doncs vaig a la “facu” que t'havies pensat. Allà sóc el líder sindical de la barra del bar, ja m'entens, estic tot el dia a la gespa fotent-me estrelles i fumant porros. M'encanta dur el mocador palestí perquè els jueus són uns cabrons i si pogués els mataria a tots. Odio els yankees però goita que xulus els meus Levi's foradats i pollosos de fa 5 anys. Avui tenim una mani per la llei d'educació. Els putus mossos segur que venen a “provocar-nos”. L'acció directa serà l'única manera de respondre. L'Aina és la noia amb qui m'ho faig. L'altra dia vam anar a avortar perquè què cars estan els condons. Avui he obert el cap a un policia amb una pedra. Ara estic esperant que vingui l'advocat. Fa fred aquí dincs i està ple de “moros” aquest calabós. La jutgessa decreta l'ingrés a presó. Quina puta merda de sistema, quan surti us mataré a tots!

Escoltant: INADAPTATS - La gallineta

Tinc el poder de la generositat

Si, jo no ho sabia, però el tinc. Pas rere pas trepitjo i vaig rumiant mentre veig passar un reguitzell d'individus. Ara se m'atansa un ciutadà català d'origen africà i em diu en un castellà matusser: "Tu saber on ser carrer Sant Roc". I en això que jo li responc amb un català correcte i alta educació: "Si miri, vostè tiri recte fins al final d'aquest carrer i llavors vagi cap a mà dreta". Com a resposta raja un :"Jo no entenc tu, parla mi espanyol". Llavors dic amb parsimònia, amb un català correcte i espinós: "Miri company, crec que les llengües totes són iguals i el més important és la comunicació. Ara bé, no pretendrà que vostè i jo, jo perquè sóc català i vostè perquè és català i a l'ensems africà ens comuniquem en l'idioma del poble que tant abans com ara ens ha intentat esclafar. Sap quin idioma parlen els neonazis que de tant en tant en maten un dels seus o dels nostres?. Sap què li dic, que si jo fos racista li parlaria en castellà perquè li faria entendre d'aquesta manera que vostè és diferent i que no mereix pertànyer al mateix grup que jo. Al mateix temps si li parlés en castellà reduiria les seves possibilitats d'èxit, en definitiva, que la millor manera que tindria jo de segregar-lo seria parlant-li en castellà". Un cop dit allò, al bon home li caigué una llàgrima, em feu una abraçada i fugí tranquil cap allà on volia. I jo vaig seguir caminant tot sentint-me generós de donar oportunitats als altres.

Lo tumor del cinturó corre perill de morir-se de set.

Lo tumor del cinturó corre perill de morir-se de set. I el govern de traïdors treu aigua del catalaníssim (però poc conscienciat nacionalment) Delta per donar-los-hi amb ells. Evidentment no hi tenen dret però com que no podem establir quotes de litres diaris segons lo seu grau d'integració semblants a les lleis de Nuremberg, cal centrar-nos en d'altres aspectes.

Primer l'urc repugnant de l'Aragó, que es creu que té dret de legislar sobre l'aigua catalana un cop ells ja l'han vista passar sense fotre'n res -i encara que els hi fes falta-. La CHE controla bona part de la pluja catalana només perquè passa per un bocinet de la Catalunya aragonesa -l'Aiguabarreig-. Doncs davant d'això ens convé desviar el Segre i la Noguera Ribagorçana (o absorbir d'un cop la Franja), i que els dongon pel puto cul amb una canya trencada, aquests assimilats egoistes. És un tema a part però els de Barbastre es poden ben fotre sobre l'art del Museu de Lleida, que no el veuran mai més, per miserables.

Més coses de l'aigua. L'aigua és un dels fonaments de la riquesa en totes les seves formes. Optimitzar-la pot ser bo fins a cert punt. No gastar-la tota equival a empobrir-se potencialment negant-se benestar i Creixement. I el triumvirat de verros que ens malmena des del 2003 s'ha centrat en reinfiltrar i netejar aqüífers, que està prou bé, però que des del primer dia havien de fer les obres necessàries per doblar la capacitat de despesa d'aigua de la Nació: transvassaments des de França -i dipòsits per guardar-ne deu anys de volum per evitar xantatges posteriors-, recanvi de conduccions, sobretot dessalinitzadores, obligar al canvi total al reg de goter, dipòsits acumuladors a les rieres de la costa.

També ens cal endicar dos bocins de costa catalana poc profunds: Delta i Empordà, i així podríem ben bé guanyar un parell de milers de quilòmetres quadrats (dics de fins a cinquanta metres d'alçària, perfectament factibles). Les espècies que hi moron, doncs mala sort, lo conservacionisme és absurd quan ja han mort quasi totes les espècies que han passat per la Terra, cap altra espècie tindrie complexos tan idiotes com l'espècie ecologista, que no pas humana. Castrats mentals defectuosos que en qualsevol època història són l'expressió del fracàs que ha de perir per obra d'organismes culturals més aptes. La vida és la nostra puteta, i només cal que en conservem els elements útils i els elements estètics, la resta sobra i tindre tres-cents milions de catalans hi passa no només per sobre, sinó amb orugues mecàniques desfent-ho tot en polpa biològicament no modificada. Però un altre dia ens hi dedicarem, en profunditat, a perforar aquestes larves, si pot ser amb ganivets.

Sobre el conseller Baltasar, que força a treure la majúscula del sèu càrrec. No cal dedicar-hi gaire temps, simplement és un inútil i un traïdor i per això no es mereixeria l'exili i muntar-nos una campanya internacional en contra molt perillosa, sinó l'il·legalització del seu partit i els treballs forçats. Concretament netejar boscos amb un pes als peus li escauria irònicament.

Ai, quanta mà d'obra esclava estem malgastant per ser massa bons!

Petats a Ultrança

En aquest país on vivim, si dius que ets independentista ja ets un dimoni, i si dius que ets de dretes ja ets Satanàs. Nosaltres, per tant, no sé pas què seriem, ja que definir-nos com de dretes i independentistes seria quedar-se curt, molt curt.

Aquest blog, per tant, el fem un grapat de persones que comparteix el mateix petadisme ideològic, alguns amb un liberalisme esgarrifós i d'altres amb un conservadorisme de monges de clausura.
És a dir, aquí hi haurà les opinions que en tota la resta de mitjans de comunicació són censurades, ja que si no estàs a favor del reciclatge, de palestina, del socialisme i dels immigrants apareixes menys que un erudit a la televisió.
Aquí, per tant, i perquè estigueu previnguts, defensem la guerra d'Iraq, la sanitat privada, el malgastament de benzina, i com no: en George W. Bush.

Així doncs, esperem que aquest blog serveixi d'escarment i que, si no podem convèncer a ningú, faci prou ràbia perquè algun comunistoide mori d'un atac de cor.